PAPERS VÈRGENS

Papers vèrgens
en les dunes d'arena,

entrellacen esperma amb els quàsars.

I de sobte un fulgor
apareix en la gruta de la boira,
com si només fos una paraula.

Però no és una a soles,

són milers de paraules
que venen enfilades
com comptes de collar de lapislàtzuli.

S'estimen i dansen,
s'atrapen i mosseguen.

Un poema s'esdevé processó
de síl·labes i vòrtexs d'origen.

Els versos adherits a la broma
ascendeixen pels cimals de l'enigma.

Quaderns blancs,
amb òvuls d'estrelles i de mar.

Els signes jeroglífics
entaulen la batalla dels temps.

Un alfil blanc es deté,
la torre negra ja no guaita.

Peó per dama...

Tàctica i estratègia.

L'escaquer es mostra esquívol i tímid.

Els cercles del món de la ferida
es converteixen en verbs i adjetius.

Estrofes als codis de púlsars
es transmuten en adn i lletres.

Sonores les vocals de l'inici
que juguen a ser pedres en la llum.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

El capvespre

Aturo els ulls
damunt d'aquest capvespre,
damunt d'un blau de mar
ferit pel roig ponent
que amara, com un oli, la badia
i crema les clarors
que esclaten com el foc
abans no s'extingeix.

Els colors són de fruita
i ens conviden al tacte.

Em duc un got de vi
cap als llavis cansats.

I nedo entre les roques,
com si fos un infant,
per al goig de la pell.

Tot és fràgil i etern
quan les hores s'encalmen
i viure és un batec
reescrit amb cada gest.

Carles Duarte

OLOR INTENSA

Fem caputxetes que cofin quimeres.

Roges, blaves..., color de meravella.

Dins cistellets, mel i mato: tendresa.

I aturem-nos al forest de la vida!

Quants camins! Verals, marges i estimballs.

Quina fregancia a pluja i a somris.

I quin bategar d'ales insistent.

I aquesta llum que s'apaga i s'encen.

I aquest respir de fulles i d'arrels.

Resseguim rutes de foc prohibides

perque is bell acaronar nius i cants.

Si trobem llops malcarats i sapastres

fruim a cor que vols del seu encant.

"Casa de somnis tot ho fa possible".

Qui sera qui? -Orelles, potes, dents...-

El llop sera avia? L'avia sera llop?

Tots tenim fam. Tots tenim set; calfreds...

I dormim. I ens despullem. Orats. Cecs.

I sucumbim entre els brac,os peluts

d'estafadors. Indòmits taumaturgs.

Concubinatge: vida i mort es besen.

Teresa Serramí

"Algun dia 

en qualsevol part 

inajornablement, 

hauràs de trobar-te amb tu mateix

i només de tu depèn, 

que sigui la més amarga de les teves hores 

o el teu millor moment." 

(M. de Combi)

RECORDS

Si no s'amarra el plor 
Poden les llàgrimes llibertar-nos 


Vull sofrir de tota privació 
Per a no tenir el remordiment de la mera presència 
Vull cometre totes les faltes 
Que em permetin la consciència 


No és per massa estimar que viuré sofrint menys 
No és per estimar menys que no sofriré més... 


És que assec dolor, alegria, nostàlgia i bogeria!


(Màrius d'Esbarzer)

Però han passat els anys
en què vam erigir els fonaments
més genuïns i estúpids.
I avui ens resta, sols,
l’impetuós afany d’enderrocar, plegats,
els simulacres lúcids.

(Lluís Calvo, El roc de Sant Gaietà)