PAPERS VÈRGENS

Papers vèrgens
en les dunes d'arena,

entrellacen esperma amb els quàsars.

I de sobte un fulgor
apareix en la gruta de la boira,
com si només fos una paraula.

Però no és una a soles,

són milers de paraules
que venen enfilades
com comptes de collar de lapislàtzuli.

S'estimen i dansen,
s'atrapen i mosseguen.

Un poema s'esdevé processó
de síl·labes i vòrtexs d'origen.

Els versos adherits a la broma
ascendeixen pels cimals de l'enigma.

Quaderns blancs,
amb òvuls d'estrelles i de mar.

Els signes jeroglífics
entaulen la batalla dels temps.

Un alfil blanc es deté,
la torre negra ja no guaita.

Peó per dama...

Tàctica i estratègia.

L'escaquer es mostra esquívol i tímid.

Els cercles del món de la ferida
es converteixen en verbs i adjetius.

Estrofes als codis de púlsars
es transmuten en adn i lletres.

Sonores les vocals de l'inici
que juguen a ser pedres en la llum.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó