L'Illa

Entro en el mar i ho sento envoltant-me

Les ones aconseguint-me

I veig l'illa lluny envoltada de mar 

Necessito nedar cap a ella

Aconseguir-la

Som iguals?!

Aquesta illa que allà està

L'illa que veig i em crida

Implorant per mi

Haig d'arribar fins a ella

Ella em vol sobre ella

L'illa envoltada per tot el mar

I les ones es van i vénen

I jo només vaig anant

De trobada a la illa

L'oceà és gran 

Com la vida o més gran

I ple d'illes

(...)

Una llàgrima

O una gota del mar

S'ajunta a les altres

L'oceà només es fa més gran

A cada trist moment

A cada gran alegria

I fent-se més gran

Fa diminutes les illes

I després queden solament els homes que es fan illes

I el món es fa immens

I major la vida

[Dels homes que no són illes].

(Mário Andrade Câmara)