RECONEIXENÇA

Ara, assegut a l'ombra d'un arboç

que l'enyorança dels meus artefactes

multiplica per tant, cedeixo al repte

de prescindir, aquest cop, del pendent llis

i d'explorar dreceres en desús.

Canvio l'harmonia pel delicte

comptant que algú, prou atrevit de sobte,

vindrà a treure'm, estalvi, del mal pas.

Endavant o en darrere: ja s'esborren

les dissemblances. Quan et decideixis

potser ja serà tard, i d'entre els gruixos

no en sortirà ni per pagar les arres.

Pujàvem separats i, des dels cels,

ens miràvem als ulls com dos adults.

Jordi Vintró