Concepció de la pàgina:
Free Blogger Skins

Powered by Blogger

divendres, 28 de maig de 2010

Què és viure?

Viure 
és la tebiesa 
de l'aigua en la meva banyera. 
Viure 
és la meva boca 
en la teva falda oberta. 
Viure 
és la ira 
per la injustícia en els nostres països.

La tebiesa de l'aigua 
no basta, 
he de xipollejar en ella. 
La meva boca en la teva falda 
no basta, 
he de besar-lo. 
La ira per la injustícia 
no basta, hem de ahondar en ella 
i fer una mica en contra. 

Això és viure. 
(Erich Fried)

dilluns, 10 de maig de 2010

Sempre Mentre Avui Sigui Demà

Massejo els teus peus, la pell fina i freda 
Em sents bullint en el teu cos, em demanes 
Que et cuidi, sempre, sempre 
I et contesto que si, ara i sempre 
Assec el que asseguis o sents el que assec(?) 


I em quedo a admirar la teva faça 
El teu rostre és la imatge que els meus somnis transformen en màgica 
La teva veu les paraules que les meves oïdes creen i que la meva ment es creu 
Les meves mans són en les teves mans desvari i bogeria 
I així existeixes tant quant desitjo el teu toc en mi 


Els meus ulls no saben si et veuen o deliren 
Jo vull escoltar, la teva veu, em diu més del que dius: També vull 
També et necessito 


La teva absència és només un moment de realitat (que passa) 
Assec més enllà del teu cos, més enllà de la teva ànima, i està ella, sempre 
Emplenant els buits, tocant els flancs de la meva ànima 


Et cuidaré 
Ah, si sabessis o mateix poguessis sentir 
Com t'assec 
Quan obro els ulls o els tanco 
O (et) viu o (et) somni. 
(Màrius d'Esbarzer.)

dijous, 6 de maig de 2010

RECONEIXENÇA

Ara, assegut a l'ombra d'un arboç
que l'enyorança dels meus artefactes
multiplica per tant, cedeixo al repte
de prescindir, aquest cop, del pendent llis
i d'explorar dreceres en desús.
Canvio l'harmonia pel delicte
comptant que algú, prou atrevit de sobte,
vindrà a treure'm, estalvi, del mal pas.
Endavant o en darrere: ja s'esborren
les dissemblances. Quan et decideixis
potser ja serà tard, i d'entre els gruixos
no en sortirà ni per pagar les arres.
Pujàvem separats i, des dels cels,
ens miràvem als ulls com dos adults.
Jordi Vintró
 

BlogBlogs.Com.Br