Concepció de la pàgina:
Free Blogger Skins

Powered by Blogger

dimarts, 26 de gener de 2010

El capvespre



Aturo els ulls
damunt d'aquest capvespre,
damunt d'un blau de mar
ferit pel roig ponent
que amara, com un oli, la badia
i crema les clarors
que esclaten com el foc
abans no s'extingeix.

Els colors són de fruita
i ens conviden al tacte.

Em duc un got de vi
cap als llavis cansats.

I nedo entre les roques,
com si fos un infant,
per al goig de la pell.

Tot és fràgil i etern
quan les hores s'encalmen
i viure és un batec
reescrit amb cada gest.

Carles Duarte

dissabte, 23 de gener de 2010

OLOR INTENSA

Fem caputxetes que cofin quimeres.
Roges, blaves..., color de meravella.
Dins cistellets, mel i mato: tendresa.
I aturem-nos al forest de la vida!
Quants camins! Verals, marges i estimballs.
Quina fregancia a pluja i a somris.
I quin bategar d'ales insistent.
I aquesta llum que s'apaga i s'encen.
I aquest respir de fulles i d'arrels.


Resseguim rutes de foc prohibides
perque is bell acaronar nius i cants.
Si trobem llops malcarats i sapastres
fruim a cor que vols del seu encant.
"Casa de somnis tot ho fa possible".
Qui sera qui? -Orelles, potes, dents...-
El llop sera avia? L'avia sera llop?
Tots tenim fam. Tots tenim set; calfreds...
I dormim. I ens despullem. Orats. Cecs.
I sucumbim entre els brac,os peluts
d'estafadors. Indòmits taumaturgs.


Concubinatge: vida i mort es besen.

Teresa Serramí

dijous, 21 de gener de 2010

dilluns, 18 de gener de 2010


"Algun dia 
en qualsevol part 
inajornablement, 
hauràs de trobar-te amb tu mateix
i només de tu depèn, 
que sigui la més amarga de les teves hores 
o el teu millor moment." 
(M. de Combi)

diumenge, 17 de gener de 2010

RECORDS

Si no s'amarra el plor 
Poden les llàgrimes llibertar-nos 


Vull sofrir de tota privació 
Per a no tenir el remordiment de la mera presència 
Vull cometre totes les faltes 
Que em permetin la consciència 


No és per massa estimar que viuré sofrint menys 
No és per estimar menys que no sofriré més... 


És que assec dolor, alegria, nostàlgia i bogeria!


(Màrius d'Esbarzer)

dissabte, 2 de gener de 2010

Però han passat els anys
en què vam erigir els fonaments
més genuïns i estúpids.
I avui ens resta, sols,
l’impetuós afany d’enderrocar, plegats,
els simulacres lúcids.


(Lluís Calvo, El roc de Sant Gaietà)
 

BlogBlogs.Com.Br