Concepció de la pàgina:
Free Blogger Skins

Powered by Blogger

divendres, 24 de desembre de 2010

Poema de Nadal

Per a això vam ser fets:
Per recordar i ser recordats
Per plorar i fer plorar
Per enterrar els nostres morts —
Per això tenim braços llargs per als adéus
Mans per agafar el que ens va ser donat
Dits per cavar la terra.
Així serà la nostra vida:
Una tarda sempre que oblidar
Un estel que s'apaga en la tenebra
Un camí entre dos túmuls —
Per això precisem vetllar
Parlar baix, trepitjar lleu, veure
La nit dormir en silenci.
No hi ha molt a dir:
Una cançó sobre un bressol
Un vers, tal vegada d'amor
Una pregària per qui es va —
Mes que aquesta hora no s'oblidi
i per ella els nostres cors
Deixin-se, greus i simples.
Doncs para això vam ser fets:
Per a l'esperança en el miracle
Per a la participació de la poesia
Per veure la faç de la mort —
De sobte mai més esperarem...
Avui la nit és jove; de la mort, solament
Naixem, immensament.
(Vinicius de Moraes)

dimarts, 21 de desembre de 2010

La pàtria no són les banderes ni els himnes, ni els discursos apodíctics sobre els herois emblemàtics, sinó un grapat de llocs i persones que poblen els nostres records i els tenyeixen de malenconia, la sensació càlida que, no importa on estiguem, existeix una llar al que podem tornar.
(Mario Vargas Llosa)

divendres, 28 de maig de 2010

Què és viure?

Viure 
és la tebiesa 
de l'aigua en la meva banyera. 
Viure 
és la meva boca 
en la teva falda oberta. 
Viure 
és la ira 
per la injustícia en els nostres països.

La tebiesa de l'aigua 
no basta, 
he de xipollejar en ella. 
La meva boca en la teva falda 
no basta, 
he de besar-lo. 
La ira per la injustícia 
no basta, hem de ahondar en ella 
i fer una mica en contra. 

Això és viure. 
(Erich Fried)

dilluns, 10 de maig de 2010

Sempre Mentre Avui Sigui Demà

Massejo els teus peus, la pell fina i freda 
Em sents bullint en el teu cos, em demanes 
Que et cuidi, sempre, sempre 
I et contesto que si, ara i sempre 
Assec el que asseguis o sents el que assec(?) 


I em quedo a admirar la teva faça 
El teu rostre és la imatge que els meus somnis transformen en màgica 
La teva veu les paraules que les meves oïdes creen i que la meva ment es creu 
Les meves mans són en les teves mans desvari i bogeria 
I així existeixes tant quant desitjo el teu toc en mi 


Els meus ulls no saben si et veuen o deliren 
Jo vull escoltar, la teva veu, em diu més del que dius: També vull 
També et necessito 


La teva absència és només un moment de realitat (que passa) 
Assec més enllà del teu cos, més enllà de la teva ànima, i està ella, sempre 
Emplenant els buits, tocant els flancs de la meva ànima 


Et cuidaré 
Ah, si sabessis o mateix poguessis sentir 
Com t'assec 
Quan obro els ulls o els tanco 
O (et) viu o (et) somni. 
(Màrius d'Esbarzer.)

dijous, 6 de maig de 2010

RECONEIXENÇA

Ara, assegut a l'ombra d'un arboç
que l'enyorança dels meus artefactes
multiplica per tant, cedeixo al repte
de prescindir, aquest cop, del pendent llis
i d'explorar dreceres en desús.
Canvio l'harmonia pel delicte
comptant que algú, prou atrevit de sobte,
vindrà a treure'm, estalvi, del mal pas.
Endavant o en darrere: ja s'esborren
les dissemblances. Quan et decideixis
potser ja serà tard, i d'entre els gruixos
no en sortirà ni per pagar les arres.
Pujàvem separats i, des dels cels,
ens miràvem als ulls com dos adults.
Jordi Vintró

dimarts, 2 de febrer de 2010

PAPERS VÈRGENS

Papers vèrgens
en les dunes d'arena,

entrellacen esperma amb els quàsars.

I de sobte un fulgor
apareix en la gruta de la boira,
com si només fos una paraula.

Però no és una a soles,

són milers de paraules
que venen enfilades
com comptes de collar de lapislàtzuli.

S'estimen i dansen,
s'atrapen i mosseguen.

Un poema s'esdevé processó
de síl·labes i vòrtexs d'origen.

Els versos adherits a la broma
ascendeixen pels cimals de l'enigma.

Quaderns blancs,
amb òvuls d'estrelles i de mar.

Els signes jeroglífics
entaulen la batalla dels temps.

Un alfil blanc es deté,
la torre negra ja no guaita.

Peó per dama...

Tàctica i estratègia.

L'escaquer es mostra esquívol i tímid.

Els cercles del món de la ferida
es converteixen en verbs i adjetius.

Estrofes als codis de púlsars
es transmuten en adn i lletres.

Sonores les vocals de l'inici
que juguen a ser pedres en la llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó

dimarts, 26 de gener de 2010

El capvespre



Aturo els ulls
damunt d'aquest capvespre,
damunt d'un blau de mar
ferit pel roig ponent
que amara, com un oli, la badia
i crema les clarors
que esclaten com el foc
abans no s'extingeix.

Els colors són de fruita
i ens conviden al tacte.

Em duc un got de vi
cap als llavis cansats.

I nedo entre les roques,
com si fos un infant,
per al goig de la pell.

Tot és fràgil i etern
quan les hores s'encalmen
i viure és un batec
reescrit amb cada gest.

Carles Duarte

dissabte, 23 de gener de 2010

OLOR INTENSA

Fem caputxetes que cofin quimeres.
Roges, blaves..., color de meravella.
Dins cistellets, mel i mato: tendresa.
I aturem-nos al forest de la vida!
Quants camins! Verals, marges i estimballs.
Quina fregancia a pluja i a somris.
I quin bategar d'ales insistent.
I aquesta llum que s'apaga i s'encen.
I aquest respir de fulles i d'arrels.


Resseguim rutes de foc prohibides
perque is bell acaronar nius i cants.
Si trobem llops malcarats i sapastres
fruim a cor que vols del seu encant.
"Casa de somnis tot ho fa possible".
Qui sera qui? -Orelles, potes, dents...-
El llop sera avia? L'avia sera llop?
Tots tenim fam. Tots tenim set; calfreds...
I dormim. I ens despullem. Orats. Cecs.
I sucumbim entre els brac,os peluts
d'estafadors. Indòmits taumaturgs.


Concubinatge: vida i mort es besen.

Teresa Serramí

dijous, 21 de gener de 2010

dilluns, 18 de gener de 2010


"Algun dia 
en qualsevol part 
inajornablement, 
hauràs de trobar-te amb tu mateix
i només de tu depèn, 
que sigui la més amarga de les teves hores 
o el teu millor moment." 
(M. de Combi)

diumenge, 17 de gener de 2010

RECORDS

Si no s'amarra el plor 
Poden les llàgrimes llibertar-nos 


Vull sofrir de tota privació 
Per a no tenir el remordiment de la mera presència 
Vull cometre totes les faltes 
Que em permetin la consciència 


No és per massa estimar que viuré sofrint menys 
No és per estimar menys que no sofriré més... 


És que assec dolor, alegria, nostàlgia i bogeria!


(Màrius d'Esbarzer)

dissabte, 2 de gener de 2010

Però han passat els anys
en què vam erigir els fonaments
més genuïns i estúpids.
I avui ens resta, sols,
l’impetuós afany d’enderrocar, plegats,
els simulacres lúcids.


(Lluís Calvo, El roc de Sant Gaietà)
 

BlogBlogs.Com.Br