Concepció de la pàgina:
Free Blogger Skins

Powered by Blogger

diumenge, 27 de desembre de 2009

Poema 7


Potser només ets l'ombra rient i fugitiva
d'un desig obstinat a habitar dins la ment,
i t'he cenyit entorn amb carn de pensament
i amb sang de més batalles t'he fet encesa i viva.
 Amor, potser el suau sospirar que de tu
ve a mi, és tan sols la folla ressonança
d'aquell desig fet música, i és, damunt ta semblança,
ma pròpia joia el sol que s'hi atura i lluu.
 No hi fa res: jo t'hauré amat carnal i eterna;
fugirà l'ombra, mes ja el meu únic destí
serà allò meu que no mor, que morirà amb mi,
-que tu sola, oh Amor, hauràs pogut saber-ne.


Carles Riba, Poema 7 del Primer Llibre Estances

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 

BlogBlogs.Com.Br